La Wikipedra com a eina de coneixement i difusió dels valors dels paisatges de pedra seca de Catalunya per Jordi Grau
Definició de paisatge
“Una àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans”
El paisatge aporta avui al món del patrimoni una visió global i integradora:
– No separa la dimensió natural de la cultural
– Permet entendre un element patrimonial –estigui o no catalogat- no com un artefacte aïllat, sinó com a peces d’un conjunt, és a dir, d’un paisatge que els dóna sentit i raó de ser.
Potencialitats de l’inventari
– Determinar les zones més singulars de pedra seca del país i proposar-ne una figura de protecció i gestió (BCIN com a ZIE) o altres, com una possible declaració de paisatges d’especial interès cultural.
– Utilitzar els instruments urbanístics existents per garantir una planificació urbanística i territorial que prengui en consideració les construccions de pedra seca (per exemple, l’establiment d’una normativa específica).
– Desenvolupar un pla de restauració de construccions de pedra seca a escala de tot el país (a través d’actuacions directes o a través de subvencions). Es podria vincular amb les activitats formatives de la tècnica constructiva de la pedra seca.
– A l’hora de realitzar rompudes forestals per generar noves zones de conreu es podrien prioritzar les àrees amb presència de pedra seca que actualment es troben en entorn forestal.
