Període antic a Gallicant (s. I a.C-V dC.) per Oriol Olesti
El jaciment arqueològic de Gallicant (Cap del Bosquet) es localitza dins l’actual terme municipal de l’Arbolí, a la comarca del Baix Camp. Més concretament, s’ubica en un altiplà anomenat per l’ICC com “Lo Collet Alt”, i és troba en el camí que des de la carretera TV-7092 es dirigeix cap al despoblat i Puig de Gallicant, aproximadament a uns 600 m. de l’inici del camí. El punt correspon a un punt elevat, abans de baixar cap al tossal de Gallicant, a uns 955 m. d’alçada snm. L’indret s’anomena Cap del Bosquet. L’accés al jaciment es fa per la carretera TV-7092, just passat en direcció Oest l’antic campament militar dels Castillejos, prenent aleshores un camí vers el nord que porta als Masos i Puig de Galicant passant pel Cap del Bosquet. El jaciment es troba precisament enmig del pas d’un dels traçats d’aquest camí. Les coordenades del jaciment arqueològic del Cap del Bosquet (Gallicant) segons el sistema topogràfic Universa Transversa Mercator (UTM) són: X: 329909 m, Y: 4568248 m, Z: 955 m snm.
El Podium de Gallicantu, o Puig de Gallicant, apareix ja mencionat a la documentació alt-medieval en el context de l’inici de la conquesta cristiana (Donació de Berenguer IV del 25 de juny de 1158; Hernández Sanahuja, Cartas Pueblas 337). Es tracta del puig situat a la riba esquerra del riu Siurana, amb bona visibilitat sobre l’establiment de Siurana, a la riba dreta, un indret també mencionat en aquest mateix document. El poble de Gallicant, al peu del turó en direcció al riu Siurana, va estar habitat fins poc després de la Guerra Civil i ja es trobava despoblat als anys cinquanta. Tot i pertànyer al terme d’Arbolí, eclesiàsticament les cases de Gallicant formaven part de la parròquia de Siurana, de la qual l’església d’Arbolí n’era sufragània. La presència humana a la zona està documentada per les pintures rupestres ubicades a l’anomenat Abric de Gallicant, que, tot i estar dins el terme de Cornudella, es troben molt a prop del límit amb Arbolí i del mateix puig de Gallicant. No es disposa de dades concretes de poblament històric entre aquestes pintures i la repoblació d’època alt-medieval esmentada. Tanmateix, s’ha proposat la presència romana i tardoromana a la zona a partir de materials recuperats a les Muntanyes de Prades (Olesti i Olesti 2013, p. 50). L’estudi d’una col·lecció privada de monedes i objectes metàl·lics procedents del Puig de Gallicant permetria proposar-hi un nucli de poblament antic, que podria datar des de l’època romanorepublicana fins a l’antiguitat tardana. A més, les fonts documentals d’època tardana, concretament les cartes de Consenci, mencionen l’existència a la via Tarraco-Ilerda d’una fortificació, un castellum Severum, que ha estat identificat amb l’indret de Severiana-Siurana (Macias i Olesti 2019, p. 10). Aquest conjunt d’indicis apunta a una notable presència humana en època tardana a la zona, amb Siurana i Gallicant com a possibles nuclis d’aquest territori. Cal considerar, a més, que el topònim Gallicantu podria estar vinculat a la presència de tropes gal·les (Gallicani) establertes a Hispània al segle V (Olesti i Olesti 2013, p. 53), o bé podria derivar d’un nom de propietari romà. En aquest sentit, coneixem a Tarraco un personatge anomenat L. Domitius Gallicanus Papinianus, que va exercir com a governador de la província Hispania Citerior a mitjan segle III dC (RIT 132).
