Les virtuts territorials i socials de les tècniques tradicionals a l’arquitectura Contemporània. Oriol Rosselló
Aquesta ponència, titulada «Les virtuts territorials i socials de les tècniques tradicionals a l’arquitectura contemporània», presentada per l’arquitecte Oriol Roselló (fundador de Bangolo) al IV Fòrum Gallicant, proposa una visió de l’arquitectura on la tradició no és només una herència estètica, sinó una eina de sostenibilitat i transformació social.
L’exposició s’estructura al voltant dels següents eixos conceptuals:
Materials Naturals i Proximitat: Roselló advoca per l’ús de la pedra, la terra, la calç, la fusta, la ceràmica i les fibres naturals. Destaca que aquests materials preindustrials recuperen el valor identitari i cultural, permeten una traçabilitat fidedigna i minimitzen l’impacte paisatgístic.
Estètica i Salut: Es planteja l’arquitectura des de la salut («som el que on vivim») i una estètica que fuig de la brillantor i la perfecció industrial per buscar el detall identitari i la personalitat de la imperfecció.
L’Artesà com a Protagonista: Es reivindica la figura de l’artesà i el paleta, promovent el seu empoderament i la recuperació del coneixement d’obra que havia estat sostret. L’autor subratlla la importància de la transmissió d’aquest coneixement i de consensuar els detalls constructius amb els homo faber.
Visió Social i Global: La gènesi de moltes reflexions prové de projectes de cooperació a Bangolo (Costa d’Ivori), on es va posar en pràctica el concepte de benefici social, el trencament de normes preestablertes i l’aplicació d’una «lent antropològica» a la construcció.
Casos d’Èxit: La ponència il·lustra aquests valors amb rehabilitacions i obres noves contemporànies, com l’Hotel Castell Vallgornera (2025), Can Bolet o Mas Fruitós, on es reinterpreten elements tradicionals com el badiu o els badalots de coberta.
En conclusió, Roselló presenta un model d’arquitectura que aposta per una creativitat més constructiva i menys formal, cercant una transició vers un nou model que fugi del «business as usual».
